EL MONESTIR DE LA MURTA

Santa Maria de la Murta naix a partir del reagrupament d'algunes ermites esparses per la vall, de les quals arribaren a relacionar-se onze. El prolongat assentament dels ermitans va afavorir que l'alzireny Arnau Serra, amb llicència del rei Pere el Cerimoniós, els fera donació de les seues terres de la Murta, quedant obligats a formar una comunitat per poder accedir a la seua possessió.
 Després de professar a Xàbia com a monjos de Sant Jeroni se'ls va concedir, mitjançant la butla de Gregori XI, l'oportuna llicència eclesiàstica per a fundar un monestir en aquest paratge.
 La fundació del monestir de Santa Maria de la Murta cal situar-la a cavall entre els segles XIV i XV, època de gran esplendor de 1'orde de Sant Jeroni que va facilitar la seua propagació per l'antic regne de València.

 La comunitat va nàixer sota la protecció de l'important monestir de Sant Jeroni de Cotalba (Gandia), que envià a la Murta el seu prior fra Doménec Lloret, el qual, acompanyat de cinc monjos més, començà les obres de la nova casa. La construcció del convent, segons les dades disponibles, està planificada basant-se en l'organització dels monestirs de l'antiga congregació benedictina, donant prioritat a l'església i situant la resta de les dependències al voltant d'un claustre central, segons un sistema estricte perfectament resolt.
 De la primitiva obra quasi no queden restes, perquè patiren contínues reformes, sempre limitades per l'estretor de l'espai i els escassos recursos de la comunitat. No obstant gràcies als favors de la família Vich, es v a gaudir d'un període d'esplendor en què es va construir una nova església i la imponent mola de la torre dels Coloms. Durant els segles XVII i XVIII, es va ampliar i miliorar tot el conjunt del cenobi.
 Fins al segle XIX va ser un estimat centre religiós i cultural, visitat per pontífexs, cardenals, bisbes i reis entre altres. Amb la segona desamortització el monestir va ser exclaustrat i passà a mans privades. S'iniciá el procés d'espoliació dels seus béns fins a la total ruïna, agreujada aquesta per la poderosa natura, que pugna per recuperar els seus dominis.

 Entre els personatges religiosos que habitaren o visitaren Santa maria de la Murta, destaquenl Sant Joan de Ribera, patriarca d'Antioquia i virrei i arquebisbe de València, Gilabert Martí, bisbe de Sogorb, fra Peritoya, prior del monestir i bisbe de Coria, fra Jeroni Corella, bisbe d'Hondures, fray Juan de Esteban, arquebisbe de Bríndisi, fra Vicent de Montalbán, general de l'orde, així com els membres esclesiàstics abans esmentats de la família Vich i Sant Vicent Ferrer.

L'any 1989 l'Ajuntament va adquirir el paratge i el 1995 es van iniciar les primeres excavacions per poder elaborar un pla director encaminat a recuperar les històriques ruïnes.

ART I PATRIMONI:

En la seua història el monestir de la Murta, a banda del seu constant enriquiment arquitectònic, va anar acumulant una gran quantitat de patrimoni i obres d'art, gràcies a donacions i al mecenatge, convertint-se així en un dels monuments historicoartístics més importants del País Valencià. Actualment, però, és un dels menys coneguts degut al seu abandonament i oblit durant més de segle i mig.

Dins de l'abundant patrimoni que arribà a tindre el cenobi, destaquen: el retaule quatrecentista adquirit a principis del segle XVI, la Verònica i el retaule d'alabastre representant el Baptisme, portat d'Itàlia per Jeroni Vich i Vallterra (conservat actualment al Museu de Belles Arts de València), el retaule de la Crucifixió, valuosos objectes litúrgics donats per Joan Vich i Manrique de Lara en 1593, l'orgue de 1597, el retaule major i el cadiratge del cor, la taulelleria, el retaule de Sant Josep, el retaule de la Capella dels Reis, el de la Nativitat, el de Sant Jeroni, el de Sant Pere i Sant Pau, el Calvari,Crist abraçant la creu i Crist al Limb de Sebastiano del Piombo, conservats al Museu del Prado, una taula de El Greco, un Salvador de Joan de Joanes i una multitud d'obres pictòriques d'importants pintors, com Durer, Jacopo Bassano, el paisatgista flamenc Paul Brill, Francesc i Joan Ribalta (dels quals es conserven fins a 31 retrats de valencians il·lustres obra de Joan, conservats al Museu de Belles Arts de València), Pedro Orrente, Luis de Morales, Josep de Ribera o Lorenzo Castro.
Per acabar, formava part d'aquest patrimoni la gran biblioteca del monestir, que integrava les de Joan Vich, de l'ardiaca Pere Esplugues, el Cardenal Vera i del bisbe de Sogorb, natural d'Alzira, Gilabert Martí.